[+/-] Seguir leyendo en castellano
Nuestro protagonista de hoy es "Cuadradito", que como su nombre indica, es un cuadrado. Cuadradito juega con sus amigos, todos ellos redondos, y se lo pasa muy bien, pero, cuando es hora de entrar en la casa grande, la puerta de entrada es redonda y Cuadradito no puede entrar. ¿Se va a tener que quedar fuera?
A veces la solución es tan simple que lo único que tenemos que hacer es cambiar de perspectiva: es el entorno el que tiene que estar al servicio de las personas y no al revés. Simple, ¿verdad?
A veces una solución tan simple y lógica como esta pasa totalmente desapercibida. ¡Los redonditos hoy nos hacen pensar! Se reunen, piensan, valoran las soluciones y se dan cuenta de que Cuadradito no puede cambiar, él es como es, y lo aceptan así. ¿Lo hacemos nosotros en las escuelas?
Como en "El cazo de Lorenzo" encontramos otra vez el valor de las personas, en este caso, de los redonditos. Intentemos ser como ellos, ¡busquemos soluciones! No podemos quedarnos de brazos cruzados. En las escuelas nos encontraremos con cuadraditos, redonditos, triángulos y otras formas geométricas existentes. No dejemos que un entorno demasiado rígido no les permita ser quien son, ¡no dejemos que se queden fuera!
Trabajo sobre el cuento en el aula
Durante la lectura, podríamos parar el cuento justo en el momento en que los redonditos se reúnen para pensar una solución, y podríamos pedir a nuestros alumnos que las busquen ellos. De esta forma, veremos si son capaces de llegar a la misma solución o si surgen soluciones alternativas igual o más eficaces. Los haremos pensar y a lo mejor se darán cuenta ellos mismos de que a menudo la solución está en la aceptación de los demás y la adaptación del entorno.
Algunas cuestiones que podríamos tratar después de la lectura:
- ¿Creéis que una solución sería cambiar a Cuadradito? ¿Si lo cambiáramos sería el mismo? ¿Queremos que deje de ser él?
- ¿Qué solución habríais pensado vosotros? ¿Creéis que la solución que piensan los redonditos es la mejor?
- Hay personas que, como Cuadradito, tienen dificultades para poder hacer las mismas actividades que el resto, porque son diferentes y el entorno no está preparado para todos. ¿ Conocéis alguna? ¿Qué pequeños cambios creéis que podríamos hacer para que todas las personas puedan participar de la misma manera?
-¿Qué adaptaciones del entorno conocéis? ¿Creéis que son importantes? ¿Qué pasaría si no existieran?
Estas son solo algunas de las muchas cuestiones que podríamos tratar. Es un cuento que nos ofrece muchas posibilidades. ¿Os animáis a trasladarlo a las aulas y a explicarnos vuestras experiencias?
A la darrera entrada, "Un món de contes", vam explicar-vos "El cazo de Lorenzo". Avui, a "Conte, contat" seguirem amb contes que tracten la diversitat, concretament amb "Por quatro esquinitas de nada" de Jérôme Ruillier.
[+/-] Seguir llegint en català
El nostre protagonista d'avui és en "Cuadradito", que, com molt bé el seu nom indica, és un quadrat. En Cuadradito juga amb els seus amics, tots ells rodons, i s'ho passa molt bé però, quan és hora d'entrar a la casa gran, la porta d'entrada és rodona i en Cuadradito no hi pot passar. S'haurà de quedar fora...?
A vegades la solució és tan simple que la única cosa que hem de fer és canviar de perspectiva: és l'entorn el que ha d'estar al servei de les persones i no al revés.
Simple, oi? A vegades una solució tan simple i lògica com aquesta passa completament desapercebuda. Els rodonets avui ens fan pensar! Es reuneixen, pensen, valoren les solucions i s'adonen de què en Cuadradito no pot canviar, ell és com és, i l'accepten així. Ho fem, nosaltres, a les escoles?
Com en "El cazo de Lorenzo" trobem una altra vegada el valor de les persones, en aquest cas, dels rodonets. Intentem ser com ells, busquem solucions! No ens podem quedar de braços plegats. A les escoles ens trobarem amb quadradets, rodonets, triangles i totes les formes geomètriques existents. No deixem que un entorn massa rígid no els permeti ser qui són, no deixem que es quedin fora!
Treball del conte a l'aula
Durant la lectura, podríem aturar el conte en el moment en què els rodonets es reuneixen per pensar una solució, i podríem demanar als nostres alumnes que la busquin ells. D'aquesta manera, veurem si són capaços d'arribar a la mateixa solució o si sorgeixen solucions alternatives igual o més eficaces. Els farem pensar i potser se n'adonen per ells mateixos de què la solució està sovint en l'acceptació dels altres i l'adaptació de l'entorn.
Algunes qüestions que podríem tractar després de la lectura:
-Creieu que una solució seria canviar en Cuadradito? Si el canviéssim seria el mateix? Volem que deixi de ser ell?
-Quina solució haguéssiu pensat vosaltres? Creieu que la solució que pensen els rodonets és la millor?
-Hi ha persones que, com en Cuadradito, tenen dificultats per poder fer les mateixes activitats que la resta, perquè són diferents i l'entorn encara no està preparat per a tothom. En coneixeu? Quins petits canvis creieu que podríem fer perquè totes puguin participar de la mateixa manera?
-Quines adaptacions de l'entorn coneixeu? Creieu que són importants? Què passaria si no hi fossin?
Aquestes són només algunes de les moltes qüestions que podríem tractar. És un conte que ens ofereix moltes possibilitats. Us animem a traslladar-lo a les aules i a explicar-nos les vostres experiències!
Hola Febrer Blau,
ResponEliminaEl conte "Cuatro esquinitas de nada" els hi va agradar força als meus alumnes de 3r. Breu, senzill i molt il·lustratiu de les semblances i "diferències" entre les personetes amb que compartim l'aula com a espai educatiu.
Hola!
ResponEliminaMoltes gràcies per comentar-nos i aportar-nos la teva experiència. De ben segur que els teus alumnes van tenir l'oportunitat de reflexionar sobre moltes qüestions! Ens agrada saber que aquest conte arriba a les aules!
Salutacions,
Febrer blau