dilluns, 7 de març de 2011

Nens especials. Famílies especials? Germans especials?

Salut, blocaires!!!

Avui volem tractar un tema que és el gran oblidat de la carrera de Mestres (la família), de l'especialitat d'Educació Especial (la família del nen amb discapacitat) i de la societat en general (els germans de nens amb discapacitat).





Aquest curtmetratge (un "clàssic" per als que som d'Educació Especial, potser no tan conegut per la resta) ens mostra la visió de la germana gran d'un nen amb autisme. Potser ho fa des d'una mirada innocent, però ens porta un missatge important, evident i clar: els germans de nens amb diversitat funcional no són una paret davant el que passa al nucli familiar, tenen una visió de tot el que succeeix, es fan preguntes i volen respostes (de la mateixa manera que les voldríem tenir els adults).

De vegades tenim la sensació que se'ls atribueixen qualitats adultes que tenen un feedback constant: en diem que són més madurs, més responsables, més sensibles, més solidaris, més respectuosos... Segurament sigui cert, i està clar que tots els trets positius que puguin extreure de la situació jugaran en favor seu a la vida, perquè en aquesta societat no hi ha una societat "pels normals" i una "pels diferents", sinó una de sola, que vol ser inclusiva i que poc a poc, esperem, ho acabarà sent.

Però no ens n'oblidem que abans de "germans de" són nens: també són el fill o la filla, l'alumne, l'amic, i necessiten un acompanyament emocional en una situació que perceben com a "diferent" i que potser no acaben d'entendre.

Creiem que això és un esforç pels pares, especialment si estan passant el necessari dol que aquesta situació comporta i readaptant-se a les noves circumstàncies familiars. Parlar obertament amb un infant d'una situació que encara pot ser una ferida, amb els dubtes que això genera (fins a quin punt hem de donar informació? en quin moment?, etc.), és un esforç lloable que segur que molts dels pares i mares que ens llegeixen han hagut de fer o tenen pensat fer en algun moment. I necessari: necessari per "fer pinya", per enfortir el sentiment de família, d'equip unit i d'integració de tots els membres en la nova situació; necessari i positiu tant per als pares com per als fills.

No sabem si els germans de nens amb discapacitat o diversitat funcional són efectivament "nens especials". No creiem en les generalitzacions, sinó en la història personal que cadascú es va forjant al llarg del seu temps. El que sí que podem suposar és que aquesta experiència no deixa indiferent i que, amb un bon acompanyament, té la potencialitat per crear vincles -ara sí- especials, insustituïbles, per proporcionar una visió molt més àmplia de la vida i per crear millors ciutadans i persones felices.



A continuació us enllacem  un article que va arribar a les nostres mans fa uns dies, gràcies precissament a una família, i que tracta dels germans de nens i nenes amb discapacitat.


És molt interessant llegir les converses que s'hi transcriuen i comparar si aquestes situacions també les hem viscut en el nostre entorn o no.

Us en ressaltem una cita que esperem que us animi a llegir-vos-el:

El hermano suele tener menos oportunidades de contacto con profesionales y de compartir con pares que atraviesan experiencias parecidas; así queda en una situación de mayor aislamiento y desamparo.
Con sorpresa, hemos recogido los testimonios de hermanos, incluso adultos, que participaron en nuestro Programa de Talleres de Reflexión, quienes manifestaron que era la primera vez que tenían contacto con otro hermano y que para ellos ésta era una situación sumamente impactante el sentir que "no era el único que vivía esta experiencia" y que podía "compartir vivencias similares con otros que hablaban el mismo idioma".
 Mi hermano me enseñó con su ejemplo cómo se sigue adelante con su problema. Él se las aguanta, no se queja, es valiente, tiene fuerza… y siempre está de buen humor. Además, creo que nuestros hermanos, más allá de los enojos que podamos tener, nos enseñaron lo que es el amor. (Guadalupe, 15 años)
Aquesta entrada d'avui, com ho seran d'altres, està dedicada tant a aquests germans i germanes com a les seves famílies, perquè aquest és un bloc "de mestres", però no només "per mestres".
Perquè moltes d'aquestes famílies ens han acompanyat en aquests tres anys de carrera i s'han convertit en ombres que segueixen de prop la nostra formació: ens han ajudat i animat, ens han cuidat, ens han convidat a les seves associacions, ens han obert la porta de la seva llar i ens han permès viure al seu costat els moments dolents i compartir l'alegria incomparable dels moments bons. A tots i totes: gràcies per aquest camí que tot just acaba de començar! =) 

Pares, mares: Si voleu, podeu compartir aquí l'experiència que heu tingut amb els vostres fills i filles. Com ho han viscut els seus germans/es? 

Mestres: Heu tingut mai a la vostra aula, no un nen/a amb necessitats educatives especials, sinó el seu germà o germana? Creieu que són "germans especials"? Coneixíeu d'avantmà la situació familiar? Creieu que és important saber-ho?...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gracias por dejarnos un comentario. ¡Seguro que tienes mucho que aportarnos! Recordad que tenéis un traductor disponible en la barra lateral.
Gràcies per deixar-nos un comentari. Segur que tens molt per aportar-nos! Recordeu que hi ha un traductor disponible a la barra lateral