Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació especial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació especial. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de juny del 2011

El discurso de graduación

Ayer fue un día especial para Febrer blau y para todos nuestros compañeros: celebramos la graduación, esa ceremonia que sirve para reafirmar lo que hace unas cuantas semanas que sospechábamos: ¡que ya somos maestros y maestras!
[+/-] Seguir leyendo en castellano




Ahir va ser un dia especial per Febrer blau i per tots els nostres companys: vam celebrar la graduació, aquella cerimònia que serveix per reafirmar el que ja fa setmanes que sospitàvem: que ja som mestres!
[+/-] Seguir llegint en català

diumenge, 1 de maig del 2011

Recursos de Educación Especial

¡Salud blogueros! ¡Ya estamos aquí de nuevo!
Hoy queremos hablaros un ratito sobre alunas webs que nos parecen muy interesantes dentro del mundo de la educación especial. Todas ellas nos ofrecen un mar de recursos que nosotros debemos aprovechar para usarlos a nuestro favor.

[+/-] Seguir leyendo en castellano







Salut blocaires! Ja som aquí de nou!
Avuí volem escriure per parlar-vos una estoneta sobre alguns webs que ens semblen molt interessants dins del món de l'educació especial. Tots ells ens ofereixen un mar de recursos que nosaltres hem d'aprofitar per utilitzar-los al nostre favor.

[+/-] Seguir llegint en català



divendres, 22 d’abril del 2011

Modelo de Plan Individualizado

Mientras estábamos realizando prácticas en la escuela, Anaïs y Míryam (como sabéis, miembros de Febrer blau y editoras del blog) elaboramos un modelo de Plan Individualizado para la asignatura "Aprendizaje de procedimientos".
[+/-] Seguir leyendo en castellano




Mentre estàvem fent pràctiques a l'escola, l'Anaïs i la Míryam (com ja sabeu, membres de Febrer blau i editores del bloc) vam elaborar un model de Pla Individualitzat per a l'assignatura "Aprenentatge de procediments".

Model de PI

[+/-] Seguir llegint en català

dimecres, 20 d’abril del 2011

"Por cuatro esquinitas de nada"

En la última entrada, "Un mundo de cuentos", os contamos el cuento "El cazo de Lorenzo". Hoy, en "Colorín, colorado", seguiremos con los cuentos que hablan de diversidad, en concreto con "Por cuatro esquinitas de nada" de Jérôme Ruillier.


[+/-] Seguir leyendo en castellano






A la darrera entrada, "Un món de contes", vam explicar-vos "El cazo de Lorenzo". Avui, a "Conte, contat" seguirem amb contes que tracten la diversitat, concretament amb "Por quatro esquinitas de nada" de Jérôme Ruillier.

[+/-] Seguir llegint en català



dissabte, 16 d’abril del 2011

Un mundo de cuentos


Los cuentos son un recurso de gran potencial educativo, nos acercan y nos dan a conocer el mundo que nos rodea, nos sorprenden, nos cautivan, nos ilusionan, nos fascinan. Nos hacen pensar: no todo es como creemos, nada es imposible. Son capaces de dar una percepción del mundo única y de gran valor.

[+/-] Seguir leyendo en castellano




Els contes són un recurs amb un gran potencial educatiu, ens apropen i ens donen a conèixer el món que ens volta, ens sorprenen, ens captiven, ens il·lusionen, ens fascinen. Ens fan pensar, no tot és com creiem, ni res és impossible. Són capaços de donar-nos una percepció del món única i de gran valor.

[+/-] Seguir llegint en català

diumenge, 3 d’abril del 2011

Sobre el día 2 (el día 3).

El día 7 de noviembre de 2007 la Asamblea General de la ONU adoptó una resolución que declaraba el día 2 de abril, es decir ayer, como el "Día Mundial de la Concienciación del Autismo". Por eso hemos querido dedicarle una entrada en nuestro blog, para tantear qué eco ha tenido en Internet y cómo se ha vivido.
[+/-] Seguir leyendo en castellano





El dia 7 de novembre del 2007, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar una ressolució que declarava el dia 2 d'abril, és a dir ahir, com el "Dia Mundial de la Conscienciació de l'Autisme." Per això n'hem volgut dedicar una entrada al nostre bloc, per tal de temptejar quin ressò se n'ha fet a Internet i com s'ha viscut.
[+/-] Seguir llegint en català

dijous, 31 de març del 2011

Audiocuento "Sueños de algodón"

¡Hola, blogueros!
El curso pasado, en la asignatura "Aspectos evolutivos y didácticos de la deficiencia visual", como trabajo, tuvimos que adaptar algún material. Nosotras elegimos adaptar un cuento, y de entre todos los cuentos, con este tuvimos una conexión especial, de modo que fue el elegido.
[+/-] Seguir leyendo en castellano







Salut, blocaires!
El curs passat, a l'assignatura "Aspectes evolutius i didàctics de la deficiència visual", com a treball, vam haver d'adaptar algun material. Nosaltres vam triar adaptar un conte, i entre tots els contes, amb aquest vam tenir una connexió especial, de manera que va ser l'elegit.
[+/-] Seguir llegint en català



dilluns, 7 de març del 2011

Nens especials. Famílies especials? Germans especials?

Salut, blocaires!!!

Avui volem tractar un tema que és el gran oblidat de la carrera de Mestres (la família), de l'especialitat d'Educació Especial (la família del nen amb discapacitat) i de la societat en general (els germans de nens amb discapacitat).





Aquest curtmetratge (un "clàssic" per als que som d'Educació Especial, potser no tan conegut per la resta) ens mostra la visió de la germana gran d'un nen amb autisme. Potser ho fa des d'una mirada innocent, però ens porta un missatge important, evident i clar: els germans de nens amb diversitat funcional no són una paret davant el que passa al nucli familiar, tenen una visió de tot el que succeeix, es fan preguntes i volen respostes (de la mateixa manera que les voldríem tenir els adults).

De vegades tenim la sensació que se'ls atribueixen qualitats adultes que tenen un feedback constant: en diem que són més madurs, més responsables, més sensibles, més solidaris, més respectuosos... Segurament sigui cert, i està clar que tots els trets positius que puguin extreure de la situació jugaran en favor seu a la vida, perquè en aquesta societat no hi ha una societat "pels normals" i una "pels diferents", sinó una de sola, que vol ser inclusiva i que poc a poc, esperem, ho acabarà sent.

Però no ens n'oblidem que abans de "germans de" són nens: també són el fill o la filla, l'alumne, l'amic, i necessiten un acompanyament emocional en una situació que perceben com a "diferent" i que potser no acaben d'entendre.

Creiem que això és un esforç pels pares, especialment si estan passant el necessari dol que aquesta situació comporta i readaptant-se a les noves circumstàncies familiars. Parlar obertament amb un infant d'una situació que encara pot ser una ferida, amb els dubtes que això genera (fins a quin punt hem de donar informació? en quin moment?, etc.), és un esforç lloable que segur que molts dels pares i mares que ens llegeixen han hagut de fer o tenen pensat fer en algun moment. I necessari: necessari per "fer pinya", per enfortir el sentiment de família, d'equip unit i d'integració de tots els membres en la nova situació; necessari i positiu tant per als pares com per als fills.

No sabem si els germans de nens amb discapacitat o diversitat funcional són efectivament "nens especials". No creiem en les generalitzacions, sinó en la història personal que cadascú es va forjant al llarg del seu temps. El que sí que podem suposar és que aquesta experiència no deixa indiferent i que, amb un bon acompanyament, té la potencialitat per crear vincles -ara sí- especials, insustituïbles, per proporcionar una visió molt més àmplia de la vida i per crear millors ciutadans i persones felices.



A continuació us enllacem  un article que va arribar a les nostres mans fa uns dies, gràcies precissament a una família, i que tracta dels germans de nens i nenes amb discapacitat.


És molt interessant llegir les converses que s'hi transcriuen i comparar si aquestes situacions també les hem viscut en el nostre entorn o no.

Us en ressaltem una cita que esperem que us animi a llegir-vos-el:

El hermano suele tener menos oportunidades de contacto con profesionales y de compartir con pares que atraviesan experiencias parecidas; así queda en una situación de mayor aislamiento y desamparo.
Con sorpresa, hemos recogido los testimonios de hermanos, incluso adultos, que participaron en nuestro Programa de Talleres de Reflexión, quienes manifestaron que era la primera vez que tenían contacto con otro hermano y que para ellos ésta era una situación sumamente impactante el sentir que "no era el único que vivía esta experiencia" y que podía "compartir vivencias similares con otros que hablaban el mismo idioma".
 Mi hermano me enseñó con su ejemplo cómo se sigue adelante con su problema. Él se las aguanta, no se queja, es valiente, tiene fuerza… y siempre está de buen humor. Además, creo que nuestros hermanos, más allá de los enojos que podamos tener, nos enseñaron lo que es el amor. (Guadalupe, 15 años)
Aquesta entrada d'avui, com ho seran d'altres, està dedicada tant a aquests germans i germanes com a les seves famílies, perquè aquest és un bloc "de mestres", però no només "per mestres".
Perquè moltes d'aquestes famílies ens han acompanyat en aquests tres anys de carrera i s'han convertit en ombres que segueixen de prop la nostra formació: ens han ajudat i animat, ens han cuidat, ens han convidat a les seves associacions, ens han obert la porta de la seva llar i ens han permès viure al seu costat els moments dolents i compartir l'alegria incomparable dels moments bons. A tots i totes: gràcies per aquest camí que tot just acaba de començar! =) 

Pares, mares: Si voleu, podeu compartir aquí l'experiència que heu tingut amb els vostres fills i filles. Com ho han viscut els seus germans/es? 

Mestres: Heu tingut mai a la vostra aula, no un nen/a amb necessitats educatives especials, sinó el seu germà o germana? Creieu que són "germans especials"? Coneixíeu d'avantmà la situació familiar? Creieu que és important saber-ho?...


divendres, 25 de febrer del 2011

Cançons que parlen de... diversitat

Salut, blocaires!!!
Hem pensat que seria una bona idea fer un recull de cançons que parlen de diversitat, amb voluntat de recollir també la diversitat d'opinions i de visions que sovint reflecteixen les cançons. Dit i fet, de moment, pensant, ens n'han sortit aquestes.


Victor Manuel - Sólo pienso en ti

(Vídeo en directe amb Ana Belén, l'any 2001)
Idioma:
Castellà
Història i possibilitats didàctiques:
La cançó ens parla de dues persones amb discapacitat intel·lectual. Primer ens presenta els protagonistes ("Ella fue a nacer en una fría sala de hospital. Cuando vio la luz su frente se quebró como cristal, porque entre los dedos a su padre como un pez se le escurrió...", "Él nació de pie, le fueron a parir entre algodón. Su padre pensó que aquello era un castigo del señor, le buscó un lugar para olvidarlo y siendo niño lo internó"), després passa a explicar-nos la seva història d'amor dins el centre on estan internats. El més rellevant d'aquesta cançó és que està basada en fets reals, i per tant, ens pot servir per introduir el tema a l'aula, crear un debat educatiu (en quines condicions vivien les persones amb discapacitat abans? i ara? la situació ha canviat?, etc) i per introduir diverses activitats que apropin a l'alumnat a termes com sensibilització, integració, inclusió...

Tengo un niño especial - Martín Valverde

Idioma:
Castellà
Història i possibilitats didàctiques:
Martín Valverde és pare d'un nen amb paràlisi cerebral (que podeu veure al vídeo). La perspectiva tant del discurs com de la cançó ens mostra una altra de les visions de la discapacitat: la de la família, i la religiosa. Mitjançant aquesta cançó es poden tractar temes com ara els canvis de la família en arribar un nen amb discapacitat, les proves que posa la vida als pares, fins i tot debats més profunds, segons edat de l'alumnat, com per exemple, com canvia la visió de Déu durant i després del dol que ha de passar la família?
Destaquem algunes frases del seu discurs i us animem a veure el vídeo sencer:
"Tienen el cerebrito mal, pero te enseñan a pensar. No pueden andar, pero cómo nos enseñan a llegar... ¡Con ellos se acabó la vergüenza, se acabó la pena, se acabó el qué dirán! Vives tu duelo, pero que te quede claro: tu niño especial vino perfectamente completo para asesinar tu orgullo, tu envidia, tu vanidad. Para enseñarte a vivir, viene completito, no le falta nada. "

Soñaremos juntos - Cocemfe Badajoz
Clic aquí per descarregar-vos-la
Lletra:
Miguel Murillo.
Veu:
Susi Oyola
Música:
Juan José García Caffi
Interpretació:
Orquestra Simfònica de Budapest
Història i possibilitats didàctiques:
La Federació d'Associacions de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), Badajoz, lidera el projecte musical "Soñaremos juntos". La cançó pretén ser un cant a la integració i la normalització.
La lletra parla per si sola:
"La vida sin ti ya no es igual, la recorremos juntos y la soñamos juntos. Si no puedes pintar el arcoiris, yo te lo pintaré con mi poesía. Si no puedo correr siguiendo el viento, seguro que lo alcanzo en tu sonrisa. Si no puedo encontrar una palabra, a ti te pediré tu voz prestada. Si tienes que volar detrás de un sueño, recuerda que mis alas son tus alas"
Creiem que, dins l'àmbit escolar, pot ser un tema excel·lent per treballar com a activitat complementària en moltes de les festes que se celebren en l'àmbit escolar, així com per celebrar el Dia del a Diversitat funcional o el Dia de l'autisme, etc.

Solitary Shell - Dream Theater

Idioma:
Anglès
Història i possibilitats didàctiques:
Aquesta cançó ens explica la història d'un infant amb autisme. És un canvi d'estil considerable respecte a les altres cançons que hem presentat; per la seva tipologia, creiem que pot ser interessant per treballar a l'ESO, sobretot si els alumnes han tingut contacte amb persones amb autisme, per debatre el punt de vista de la cançó, si totes les històries han de ser iguals, si és el més habitual...
En aquest web en podeu llegir la lletra (en anglès). Un tastet de la lletra:

"He seemed no different from the rest, just a healthy normal boy. His mama always did her best and he was daddy's pride and joy. He learned to walk and talk on time, but never cared much to be held (...) As a boy he was considered somewhat odd, kept to himself most of the time. He would daydream in and out of his own world but in every other way he was fine. (...) As a man he was a danger to himself, fearful and sad most of the time. He was drifting in and out of sanity, but in every other way he was fine..."



Com sempre, si sabeu d'algú que ha fet el mateix (o millor!) i ho voleu compartir, o coneixeu alguna cançó més, feu-nos-ho saber! Quina és la que més us ha agradat, o més us ha arribat al coret? :) Ens encantarà conèixer les vostres opinions!

I ara, un tema de debat al voltant d'això que acabem de fer...

Què us sembla el fet que existeixin aquestes cançons? És una mostra de normalització (perquè fins ara no se'n parlava) o, al contrari, una manera més de diferenciar? Encara hem de treballar a l'aula la diversitat "com a tema" o us sembla que ja hem passat del tot aquesta fase?

Potser dóna per escriure un post sencer, però fins aleshores, podeu donar la vostra opinió i continuar aportant música i més música!