dijous, 31 de març del 2011

Audiocuento "Sueños de algodón"

¡Hola, blogueros!
El curso pasado, en la asignatura "Aspectos evolutivos y didácticos de la deficiencia visual", como trabajo, tuvimos que adaptar algún material. Nosotras elegimos adaptar un cuento, y de entre todos los cuentos, con este tuvimos una conexión especial, de modo que fue el elegido.
[+/-] Seguir leyendo en castellano







Salut, blocaires!
El curs passat, a l'assignatura "Aspectes evolutius i didàctics de la deficiència visual", com a treball, vam haver d'adaptar algun material. Nosaltres vam triar adaptar un conte, i entre tots els contes, amb aquest vam tenir una connexió especial, de manera que va ser l'elegit.
[+/-] Seguir llegint en català



diumenge, 27 de març del 2011

La formación inicial del profesorado

A raiz del debate en los comentarios del blog de Jordi Adell y en Twitter (ver Innovación didáctica y estadios de desarrollo profesional), y de una de las preguntas "de vuelta" de nuestras entrevistas, se me ocurre que tenemos un blog y hasta ahora no hemos escrito ni una letra sobre algo que ocupa muchas de nuestras conversaciones.
[+/-] Desplega la entrada en castellano
Pregúntate: ¿Qué puedes aportar tú a tu propia formación? ¿Y a la de tus compañeros?





Arran del debat als comentaris del bloc d'en Jordi Adell i a Twitter (veure Innovación didáctica y estadios de desarrollo profesional), i d'una de les preguntes "de tornada" de les nostres entrevistes, se'ns acut que tenim un bloc i fins ara no hem escrit ni una lletra sobre quelcom que ocupa moltes de les nostres converses.
[+/-] Desplega l'entrada en català
Pregunta't: Què pots aportar tu a la teva formació? I a la dels teus companys?



dimecres, 23 de març del 2011

Último día de invierno

[+/-] Clic aquí para leer la sinopsis en castellano

[+/-] Clica aquí per llegir la sinopsi en català




dilluns, 21 de març del 2011

Entrevista de ida y vuelta a Inés Andrés, de "Lengüetrazos"

¡Hola, blogueros!
Hoy tenemos el placer de entrevistar a Inés Andrés. Ella también “nos puso deberes” y nos envió unas preguntas muy interesantes que hemos intentado responder lo mejor posible. Sin más dilación, le pasamos la palabra.

[+/-] Sigue leyendo en castellano






Salut, blocaires!
Avui tenim el plaer d’entrevistar l’Inés Andrés. Ella també ens va “posar deures” i ens va enviar algunes preguntes molt interessants que hem intentat respondre el millor que hem pogut. Sense més dilació, li passem la paraula.
[+/-] Segueix llegint en català


dilluns, 14 de març del 2011

Próximamente en "Especialmente docentes"...

[+/-]Clica aquí per llegir-nos en català





[+/-]Clic aquí para leernos en castellano




dijous, 10 de març del 2011

¡Atención! ¡Nueva encuesta!

¡Salud, blogueros!
Novedad: ¡Estamos escribiendo en castellano! ¿Y eso?, os preguntaréis.

La barrera del idioma...
Una de las cosas que tenemos en mente es que el blog llegue a cuanta más gente, mejor. Por eso hemos incluido en nuestro blog un apartado llamado "Blog accesible", donde podéis cambiar el tamaño de la letra o escuchar las entradas en audio. Pero no acaba ahí: también existen las barreras del idioma.
Entendemos que nos dirigimos a un público tanto catalanoparlante como castellanoparlante, así que una de nuestras preocupaciones siempre ha sido cómo traducir el blog. Como se trata de algo que hacemos por los lectores, hemos pensado en daros voz.

...y cómo podemos saltárnosla.


Hemos creado una encuesta con las diferentes opciones que hemos ido recogiendo estos días. Os la resaltamos en la captura de pantalla del blog. Lo único que tenéis que hacer es seleccionar la vuestra y darle a "Vote". Para no eternizarnos en el proceso, hemos considerado oportuno limitarla a una semana.

  • La opción "Sí, pero con un traductor me sirve" sería la que tenemos implementada en estos momentos. En el apartado "Bloc accessible" tenéis la opción del Traductor. Si saliera escogida esta opción, buscaríamos un traductor que fuera algo más fiable que el de Google.
  • La opción "Sí, que en la misma entrada estuviera la opción para leerla en castellano" la llevaríamos a cabo escribiendo la entrada en los dos idiomas y publicando de la siguiente manera: "Ver entrada en castellano" "Veure entrada en català", de manera que al hacer clic en ese texto, se desplegara la entrada en uno de los dos idiomas.
  • La opción "Sí, todo el blog en castellano. Nada en catalán." correspondería a la idea de tener dos blogs idénticos, uno en catalán y otro en castellano, y redireccionar a uno sólo para que comentarais las entradas (para enriquecerse con las aportaciones del otro y no repetir contenidos).
  • La opción "No, todo en catalán está bien" la hemos incluido, simplemente, por si hay alguien que difiere de nuestra opinión de tener un blog bilingüe y quiere manifestarlo.
Aunque en última instancia la decisión será de Febrer blau, es decir, de las 3 redactoras, creemos que es buena idea daros voz y voto, para seguir en la línea de blog participativo que queremos marcarnos ya desde el principio.

Así que ya lo sabéis: Tenéis una semana para decidir parte del futuro de "Especialment docents"...


dilluns, 7 de març del 2011

Nens especials. Famílies especials? Germans especials?

Salut, blocaires!!!

Avui volem tractar un tema que és el gran oblidat de la carrera de Mestres (la família), de l'especialitat d'Educació Especial (la família del nen amb discapacitat) i de la societat en general (els germans de nens amb discapacitat).





Aquest curtmetratge (un "clàssic" per als que som d'Educació Especial, potser no tan conegut per la resta) ens mostra la visió de la germana gran d'un nen amb autisme. Potser ho fa des d'una mirada innocent, però ens porta un missatge important, evident i clar: els germans de nens amb diversitat funcional no són una paret davant el que passa al nucli familiar, tenen una visió de tot el que succeeix, es fan preguntes i volen respostes (de la mateixa manera que les voldríem tenir els adults).

De vegades tenim la sensació que se'ls atribueixen qualitats adultes que tenen un feedback constant: en diem que són més madurs, més responsables, més sensibles, més solidaris, més respectuosos... Segurament sigui cert, i està clar que tots els trets positius que puguin extreure de la situació jugaran en favor seu a la vida, perquè en aquesta societat no hi ha una societat "pels normals" i una "pels diferents", sinó una de sola, que vol ser inclusiva i que poc a poc, esperem, ho acabarà sent.

Però no ens n'oblidem que abans de "germans de" són nens: també són el fill o la filla, l'alumne, l'amic, i necessiten un acompanyament emocional en una situació que perceben com a "diferent" i que potser no acaben d'entendre.

Creiem que això és un esforç pels pares, especialment si estan passant el necessari dol que aquesta situació comporta i readaptant-se a les noves circumstàncies familiars. Parlar obertament amb un infant d'una situació que encara pot ser una ferida, amb els dubtes que això genera (fins a quin punt hem de donar informació? en quin moment?, etc.), és un esforç lloable que segur que molts dels pares i mares que ens llegeixen han hagut de fer o tenen pensat fer en algun moment. I necessari: necessari per "fer pinya", per enfortir el sentiment de família, d'equip unit i d'integració de tots els membres en la nova situació; necessari i positiu tant per als pares com per als fills.

No sabem si els germans de nens amb discapacitat o diversitat funcional són efectivament "nens especials". No creiem en les generalitzacions, sinó en la història personal que cadascú es va forjant al llarg del seu temps. El que sí que podem suposar és que aquesta experiència no deixa indiferent i que, amb un bon acompanyament, té la potencialitat per crear vincles -ara sí- especials, insustituïbles, per proporcionar una visió molt més àmplia de la vida i per crear millors ciutadans i persones felices.



A continuació us enllacem  un article que va arribar a les nostres mans fa uns dies, gràcies precissament a una família, i que tracta dels germans de nens i nenes amb discapacitat.


És molt interessant llegir les converses que s'hi transcriuen i comparar si aquestes situacions també les hem viscut en el nostre entorn o no.

Us en ressaltem una cita que esperem que us animi a llegir-vos-el:

El hermano suele tener menos oportunidades de contacto con profesionales y de compartir con pares que atraviesan experiencias parecidas; así queda en una situación de mayor aislamiento y desamparo.
Con sorpresa, hemos recogido los testimonios de hermanos, incluso adultos, que participaron en nuestro Programa de Talleres de Reflexión, quienes manifestaron que era la primera vez que tenían contacto con otro hermano y que para ellos ésta era una situación sumamente impactante el sentir que "no era el único que vivía esta experiencia" y que podía "compartir vivencias similares con otros que hablaban el mismo idioma".
 Mi hermano me enseñó con su ejemplo cómo se sigue adelante con su problema. Él se las aguanta, no se queja, es valiente, tiene fuerza… y siempre está de buen humor. Además, creo que nuestros hermanos, más allá de los enojos que podamos tener, nos enseñaron lo que es el amor. (Guadalupe, 15 años)
Aquesta entrada d'avui, com ho seran d'altres, està dedicada tant a aquests germans i germanes com a les seves famílies, perquè aquest és un bloc "de mestres", però no només "per mestres".
Perquè moltes d'aquestes famílies ens han acompanyat en aquests tres anys de carrera i s'han convertit en ombres que segueixen de prop la nostra formació: ens han ajudat i animat, ens han cuidat, ens han convidat a les seves associacions, ens han obert la porta de la seva llar i ens han permès viure al seu costat els moments dolents i compartir l'alegria incomparable dels moments bons. A tots i totes: gràcies per aquest camí que tot just acaba de començar! =) 

Pares, mares: Si voleu, podeu compartir aquí l'experiència que heu tingut amb els vostres fills i filles. Com ho han viscut els seus germans/es? 

Mestres: Heu tingut mai a la vostra aula, no un nen/a amb necessitats educatives especials, sinó el seu germà o germana? Creieu que són "germans especials"? Coneixíeu d'avantmà la situació familiar? Creieu que és important saber-ho?...